Per què els cotxes són tan cars?
L’energia, els microxips i les matèries primeres expliquen bona part de l’encariment dels vehicles.
Per què els cotxes són tan cars? Si durant els últims anys has entrat en un concessionari, probablement també t’ho has fet aquesta pregunta. Fa només una dècada, models com el SEAT León costaven molt menys que avui. Però què ha canviat realment?
Hi ha una manera molt senzilla de comprovar com ha canviat el mercat de l’automòbil.
Pensa en un SEAT León.
Fa una dècada era un dels compactes de referència per a moltes famílies. Avui continua sent un model popular, però només cal entrar al configurador i seleccionar una versió raonablement equipada per comprovar que el pressupost necessari ha augmentat de manera considerable.
Mires el preu.
Tanques la pestanya.
Respires.
I et preguntes si el cotxe inclou també una plaça d’aparcament.
La sensació que els cotxes són molt més cars no és només una percepció. Durant els últims anys han coincidit diversos factors que han augmentat el cost de fabricar-los i han reduït els descomptes que abans eren habituals.
És culpa dels cotxes elèctrics?
De la normativa europea?
Dels microxips?
De les matèries primeres?
O, com passa gairebé sempre quan alguna cosa s’encareix, és culpa de l’energia?
Entendre per què els cotxes són tan cars implica mirar molt més enllà del concessionari. Cal analitzar què passa a les fàbriques, en el mercat energètic i en tota la cadena de subministrament.
La resposta és que tots aquests factors hi han contribuït.
Però no tots tenen la mateixa responsabilitat.
El primer sospitós: l’energia
Quan alguna cosa puja de preu, és habitual sentir la mateixa frase:
“Segur que és culpa de la llum.”
En aquest cas, la resposta és sí, però només en part.
Fabricar un cotxe consumeix molta energia. No només a la planta on es munta el vehicle, sinó també a totes les empreses que produeixen els materials i components que hi arriben.
Abans que un cotxe existeixi, cal fabricar:
- Acer.
- Alumini.
- Vidre.
- Plàstics.
- Pneumàtics.
- Components electrònics.
- Pintures.
- Bateries.
Tots aquests processos necessiten electricitat, gas natural, calor industrial o combustibles.
L’acer, per exemple, requereix temperatures molt elevades. L’alumini necessita grans quantitats d’electricitat. El vidre es produeix en forns que funcionen contínuament, mentre que molts plàstics provenen de derivats del petroli.
Quan el gas i l’electricitat es van encarir, totes aquestes indústries van començar a produir més car.
I aquest augment es va anar traslladant d’un proveïdor al següent fins a arribar al comprador final.
És l’efecte dominó de l’energia.
- La fàbrica paga més.
- El productor d’acer paga més.
- El fabricant de vidre paga més.
- El transportista paga més combustible.
Cap d’aquestes empreses augmenta per si sola el preu del cotxe en milers d’euros. Però quan centenars de proveïdors incrementen una mica els seus preus, el resultat final sí que es nota.
Per entendre com es forma el preu de l’electricitat i per què acaba repercutint sobre tota l’economia, pots consultar Com funciona el mercat elèctric.
Important
L’energia no explica tota la pujada dels cotxes, però és una de les poques variables que apareix en gairebé totes les fases de producció.
Els microxips que van posar la indústria de genolls
Abans del 2020, els semiconductors no formaven part de les converses habituals.
Avui sabem que una peça diminuta pot arribar a paralitzar una fàbrica sencera.
Un cotxe modern incorpora més d’un miler de microxips. Controlen el motor, els frens, els airbags, les pantalles, els sensors, la climatització i bona part dels sistemes d’assistència a la conducció.
Durant la pandèmia, els fabricants d’automòbils van reduir les seves comandes perquè preveien vendre menys vehicles.
Al mateix temps, milions de persones compraven ordinadors, tauletes i consoles per treballar, estudiar o entretenir-se des de casa.
Els fabricants de semiconductors van destinar la seva capacitat a aquests sectors.
Quan la demanda de cotxes es va recuperar, els microxips ja tenien un altre destí.
El resultat va ser insòlit.
Hi havia fàbriques preparades per fabricar centenars de vehicles cada dia, però faltava una peça electrònica que podia costar menys que omplir el dipòsit.
És una mica com preparar un sopar per a trenta persones i descobrir, quan tothom és a taula, que ningú ha comprat el pa.
Sense aquella peça, el vehicle no es podia acabar.
A més, quan hi havia menys cotxes disponibles, també van desaparèixer molts dels descomptes comercials que abans eren habituals.
El preu oficial va començar a assemblar-se molt més al preu que acabava pagant el comprador.
Error freqüent
No tot l’encariment prové de l’augment dels costos de fabricació. Una part també s’explica per la desaparició de promocions i descomptes.
Els cotxes actuals també són molt diferents
Quan comparem el preu d’un vehicle actual amb el d’un model de fa deu anys, sovint oblidem que no estem comparant exactament el mateix producte.
Els cotxes actuals incorporen molta més tecnologia:
- Frenada automàtica.
- Detector de fatiga.
- Assistent de manteniment de carril.
- Càmeres.
- Sensors d’aparcament.
- Pantalles digitals.
- Connectivitat.
- Actualitzacions de programari.
Part d’aquest equipament respon a les preferències dels consumidors. Una altra part és necessària per complir les normatives europees de seguretat i emissions.
Cada nova funció necessita sensors, processadors, cablejat, programari, proves i homologacions.
Tot això té un cost.
La bona notícia és que els vehicles actuals són més segurs, més eficients i més avançats.
La menys bona és que també són més cars de fabricar.
És una situació semblant a la dels telèfons mòbils.
Un telèfon actual continua servint per trucar, però comparar-lo amb un model de fa quinze anys té poc sentit.
Amb els cotxes passa una cosa semblant.
Les matèries primeres i les bateries també han pujat
A l’energia i als microxips s’hi va afegir un altre problema: l’encariment de les matèries primeres.
Durant els anys posteriors a la pandèmia van augmentar els preus de materials com:
- L’acer.
- L’alumini.
- El coure.
- El liti.
- El níquel.
- Alguns plàstics.
Aquest increment va afectar tota la indústria, però va ser especialment visible en els vehicles híbrids i elèctrics.
Les bateries necessiten materials com el liti, el níquel, el grafit o el coure. Quan aquestes matèries primeres pugen, el cost de la bateria també augmenta.
Alguns preus s’han moderat posteriorment, però això no significa que els vehicles tornin automàticament als imports anteriors.
Els fabricants també han d’assumir inversions en noves plataformes, programari, sistemes de seguretat, adaptacions industrials i desenvolupament de nous models.
L’origen de l’electricitat també ha adquirit més importància amb l’electrificació. En aquest context, pot ser útil entendre per què optar per energia 100% verda i quines implicacions té per a empreses i consumidors.
No hi ha un únic culpable
L’encariment dels cotxes és el resultat de diverses causes que van coincidir en molt poc temps.
| Per què són més cars els cotxes? | Impacte |
|---|---|
| Més tecnologia i seguretat | Molt alt |
| Manca de microxips | Alt |
| Matèries primeres i bateries | Alt |
| Increment del cost de l’energia | Mitjà |
| Logística i transport | Mitjà |
| Fiscalitat i homologacions | Baix o mitjà |
L’energia no és la responsable principal.
Però és el fil invisible que apareix darrere de moltes de les altres causes.
Quan augmenta el preu de l’electricitat o del gas, fabricar acer és més car.
També ho és produir alumini.
Vidre.
Components electrònics.
Bateries.
I transportar totes aquestes peces.
Per això, encara que l’energia només expliqui una part de l’encariment, el seu efecte es repeteix moltes vegades al llarg de la cadena.
La gran lliçó
Quan pensem en energia, gairebé sempre pensem en la factura de la llum.
És normal.
És la part que veiem.
Però l’energia és molt més que això.
És dins de l’acer del xassís.
Dins de l’alumini de les portes.
Dins del vidre del parabrisa.
Dins dels microxips.
Dins de la bateria.
I també dins del camió que transporta totes aquestes peces fins a la fàbrica.
En definitiva, l’energia no només mou els cotxes. També ajuda a determinar quant costen.
Ara que ja saps per què els cotxes són tan cars, és més fàcil entendre que el preu final no depèn d’un únic factor, sinó de la suma de molts costos que afecten tota la cadena de producció.
Aquesta realitat no afecta només l’automoció. També és aplicable a una rentadora, una finestra, una màquina industrial o qualsevol altre producte que necessiti ser fabricat i transportat.
Per això, entendre el mercat energètic és molt més útil del que sembla.
Per continuar resolent dubtes sobre factures, tarifes i contractes, pots consultar Coneixement energètic.
Necessites ajuda amb la teva energia?
Si vols revisar la teva factura, entendre millor el teu contracte o resoldre dubtes sobre el teu subministrament energètic, l’equip de Gremi Energètic et pot ajudar.
O activa’t al Gremi: