Per què tothom vol construir centres de dades a Catalunya?
Els centres de dades a Catalunya viuen un moment de gran creixement. Cada vegada hi ha més projectes sobre la taula i cada cop desperten més interès entre les grans empreses tecnològiques. Però també generen preguntes sobre el consum d’energia, l’aigua i l’impacte sobre el territori.
Són les nou del vespre.
Una família mira una sèrie a Netflix.
Un estudiant acaba un treball amb l’ajuda de ChatGPT.
Una empresa envia centenars de correus electrònics.
I algú penja les fotografies de les vacances al núvol.
Tot això passa al mateix temps.
I, encara que sembli que tot succeeix «a Internet», la realitat és molt diferent.
Darrere de cadascuna d’aquestes accions hi ha edificis enormes plens de servidors que treballen sense parar perquè la resposta arribi en qüestió de segons.
Són els centres de dades.
Durant molts anys gairebé ningú en parlava. No tenen aparadors, no fabriquen productes visibles i sovint passen completament desapercebuts.
Però avui són una de les infraestructures més importants del món.
Sense ells no existiria el núvol, ni les plataformes de vídeo, ni el comerç electrònic, ni bona part dels serveis d’intel·ligència artificial que utilitzem cada dia.
I és precisament per això que Catalunya s’ha convertit en un dels territoris europeus que més interès desperta entre les grans empreses tecnològiques.
Ara bé, aquest creixement també genera preguntes.
Per què tothom els vol construir aquí?
Consumeixen tanta electricitat com es diu?
Gastaran molta aigua?
O, al contrari, representen una oportunitat perquè Catalunya reforci la seva economia digital?
En aquest article intentarem respondre totes aquestes preguntes amb un llenguatge senzill i sense tecnicismes innecessaris.
Què és exactament un centre de dades?
Una bona manera d’entendre-ho és imaginar que Internet és una gran ciutat.
Si fos així, els centres de dades serien els seus enormes magatzems.
Només que, en lloc de guardar caixes, guarden fotografies, vídeos, correus electrònics, pàgines web, aplicacions i tota la informació que utilitzem cada dia.
Quan consultes el teu banc, envies un WhatsApp o preguntes alguna cosa a ChatGPT, la informació no surt del teu mòbil.
Viatja fins a un centre de dades.
Allà, milers de servidors processen la petició i t’envien una resposta gairebé instantània.
És tan ràpid que sembla màgia.
Però és enginyeria.
El més curiós és que aquests edificis no estan dissenyats només per allotjar ordinadors.
També estan pensats perquè els ordinadors no s’escalfin.
Cada servidor consumeix electricitat.
I gairebé tota aquesta energia acaba convertint-se en calor.
Ara imagina no un ordinador.
Sinó desenes de milers.
Funcionant les vint-i-quatre hores del dia.
Sense un bon sistema de refrigeració, els equips deixarien de funcionar en qüestió de minuts.
Per això es diu sovint que un centre de dades és mig edifici ple de servidors i mig edifici dedicat a mantenir-los freds.
Recorregut d’una consulta per Internet: des del dispositiu de l’usuari fins al centre de dades, on es processa la informació i es genera la resposta en qüestió de mil·lisegons.
Sabies que…?
- Més del 95 % del trànsit internacional d’Internet viatja per cables submarins.
- Un centre de dades funciona les 24 hores del dia, cada dia de l’any.
- La major part de l’electricitat que consumeixen els servidors acaba convertint-se en calor.
- Sense centres de dades no podríem utilitzar serveis com el núvol, les videotrucades o la intel·ligència artificial.
- Alguns països ja reutilitzen aquesta calor per escalfar habitatges o edificis públics.
Per què ara se’n construeixen tants?
La resposta es resumeix en dues lletres.
IA.
La intel·ligència artificial necessita una capacitat de càlcul enorme.
Fa només uns anys els centres de dades servien principalment per allotjar pàgines web, plataformes de vídeo o serveis de correu electrònic.
Avui també alimenten eines capaces d’escriure textos, generar imatges, traduir documents o analitzar milions de dades.
Cada vegada que fem una consulta a una IA, centenars de processadors treballen simultàniament.
I això necessita més servidors.
I més servidors signifiquen més centres de dades.
Però la IA no és l’única responsable.
També fem més videotrucades.
Consumim més vídeo en alta definició.
Guardem més informació al núvol.
I cada vegada depenem més dels serveis digitals.
La necessitat de centres de dades continuarà creixent.
Per què Catalunya?
Quan una empresa decideix construir un centre de dades no busca el lloc més bonic.
Busca el més eficient.
Catalunya ofereix diversos avantatges.
Disposa d’una xarxa de fibra òptica molt desenvolupada.
Compta amb bones connexions internacionals.
Té universitats, centres de recerca i professionals especialitzats.
I concentra milers d’empreses que consumeixen serveis digitals.
Fa cent anys les fàbriques buscaven estar al costat del ferrocarril.
Avui els centres de dades busquen estar al costat de la fibra òptica.
És una comparació molt simple.
Però explica perfectament què està passant.
Per això Barcelona i el seu entorn s’han convertit en un dels principals punts d’interès del sud d’Europa.
Els nous projectes també miren cap al Vallès, Tarragona, Lleida o les Terres de l’Ebre, on hi ha sòl industrial disponible i bones connexions elèctriques.
Catalunya encara és al principi
Tot i l’interès que desperta aquest sector, Catalunya encara està lluny de la capacitat que tenen altres grans hubs europeus com Frankfurt, Amsterdam o Dublín.
Precisament per això desperta tanta expectació.
Hi ha marge per créixer.
Però aquest creixement també obliga a plantejar preguntes.
Quanta electricitat necessitaran aquests centres?
Com afectaran la xarxa elèctrica?
Quin consum d’aigua tindran?
I, sobretot, quin retorn obtindrà el territori?
Aquest és el veritable debat.
I és el que abordarem a continuació.
Consumeixen tanta electricitat com es diu?
Sí.
Els centres de dades són grans consumidors d’electricitat perquè els seus servidors funcionen les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.
Però hi ha un error molt habitual.
Quan pensem en un centre de dades imaginem milers d’ordinadors consumint energia.
I és cert.
Però els servidors no són els únics que gasten electricitat.
També cal alimentar els sistemes de refrigeració, les bateries d’emergència, els equips de comunicacions, els sistemes de seguretat i tota la infraestructura que garanteix que el servei no s’aturi mai.
Dit d’una altra manera, és com una ciutat que mai no dorm.
Per això, quan es parla del consum d’aquestes instal·lacions, és important posar les xifres en context.
El consum anual dels centres de dades que operen actualment a Catalunya és similar al consum elèctric d’una ciutat d’uns 250.000 habitants.
La dada impressiona.
Però també cal recordar que aquestes infraestructures donen servei a milions de persones, empreses i administracions públiques.
La pregunta, per tant, no és només quanta electricitat consumeixen.
També és important saber:
- D’on prové aquesta energia.
- Si la xarxa elèctrica té prou capacitat.
- Quina eficiència tindrà cada instal·lació.
- Quin percentatge provindrà de fonts renovables.
Si vols entendre millor com es forma el preu de l’electricitat i com funciona el sistema, et recomanem llegir Com funciona el mercat elèctric? El mercat elèctric explicat per a empreses.
I l’aigua?
Aquest és probablement el tema que més debat genera.
Especialment després dels episodis de sequera que ha viscut Catalunya.
Però aquí hi ha un matís molt important.
No tots els centres de dades consumeixen la mateixa quantitat d’aigua.
Tot depèn del sistema de refrigeració.
Alguns funcionen principalment amb aire o amb circuits tancats.
Altres utilitzen refrigeració evaporativa, que redueix el consum elèctric però necessita més aigua.
Per això és impossible donar una única xifra vàlida per a tots els projectes.
Cada centre és diferent.
I cada municipi també.
El que pot ser un consum assumible en una gran àrea industrial pot generar més preocupació en una població amb recursos hídrics limitats.
Per això, abans d’aprovar qualsevol projecte, és important conèixer com es refrigerarà, quina aigua utilitzarà i quin impacte tindrà sobre l’entorn.
Generen llocs de treball?
Sí.
Però probablement menys dels que molta gent imagina.
Durant la construcció hi treballen centenars de professionals.
Enginyers.
Electricistes.
Instal·ladors.
Empreses de climatització.
Transportistes.
Fabricants d’equips.
És una inversió que genera molta activitat econòmica.
Quan el centre entra en funcionament, però, la plantilla acostuma a ser reduïda.
Molts processos estan automatitzats i el personal és altament especialitzat.
Aquesta és una de les crítiques que apareixen sovint.
Alguns ajuntaments es pregunten si una infraestructura que consumeix molts recursos genera prou ocupació directa.
Altres recorden que també pot atreure empreses tecnològiques, proveïdors de serveis digitals i noves inversions.
La realitat és que les dues visions tenen part de raó.
Els avantatges i els inconvenients
| Avantatges | Inconvenients |
|---|---|
| Atrauen inversió privada | Consum elevat d’electricitat |
| Milloren la connectivitat digital | Alguns sistemes consumeixen aigua |
| Impulsen l’economia tecnològica | Ocupen sòl industrial |
| Fan possible la IA i el núvol | Generen menys ocupació permanent que altres indústries |
| Poden atreure noves empreses | Requereixen reforços de la xarxa elèctrica |
Com passa amb moltes infraestructures, no tot és blanc o negre.
Els centres de dades aporten beneficis.
Però també plantegen reptes.
El debat real no és «sí» o «no»
Quan apareix un nou projecte, sovint sembla que només hi hagi dues opcions.
Construir-ne molts.
O no construir-ne cap.
Però probablement la pregunta correcta és una altra.
Quins centres de dades volem?
Volem instal·lacions que:
- Consumeixin menys energia.
- Necessitin menys aigua.
- Utilitzin electricitat renovable.
- S’ubiquin en sòl industrial adequat.
- Aprofitin la calor que generen.
- Aportin un retorn real al territori.
Perquè no tots els projectes són iguals.
Un petit centre integrat en un polígon industrial no té el mateix impacte que un gran campus de centenars de megawatts.
Generalitzar és simplificar massa un debat molt més complex.
La pregunta no és si consumeixen molt. La pregunta és si el valor que aporten compensa els recursos que utilitzen.
Internet no viu al núvol
Quan parlem del núvol sembla que les dades flotin en algun lloc invisible.
Però la realitat és molt diferent.
Internet és profundament físic.
Necessita edificis.
Necessita electricitat.
Necessita fibra òptica.
Necessita refrigeració.
I necessita milers de servidors treballant sense descans.
Catalunya té una oportunitat per convertir-se en un dels principals pols digitals del sud d’Europa.
Però aquest creixement només tindrà sentit si és compatible amb una bona planificació energètica, una gestió responsable de l’aigua i un retorn real per al territori.
Fa només vint anys gairebé ningú sabia què era un centre de dades.
Avui són imprescindibles perquè funcionin Internet, la banca, el comerç electrònic, les administracions públiques o la intel·ligència artificial.
I demà probablement en necessitarem encara més.
El debat, per tant, no és si els volem o no.
El debat és com volem que siguin.
Perquè darrere de cada clic, de cada videotrucada i de cada pregunta que fem a una IA hi ha una infraestructura que consumeix recursos, però que també sosté bona part de la nostra economia digital.
Internet no viu al núvol.
Viu dins d’uns edificis que gairebé ningú veu… però dels quals cada dia depenem una mica més.
També et pot interessar
Si vols aprofundir en el funcionament del sistema energètic, et recomanem aquests articles:
- Com funciona el mercat elèctric? El mercat elèctric explicat per a empreses
- Preu fix o preu indexat: com entendre què estàs pagant
- Coneixement energètic
Necessites ajuda amb la teva energia?
Si vols revisar la teva factura, entendre millor el teu contracte o resoldre dubtes sobre el teu subministrament energètic, l’equip de Gremi Energètic et pot ajudar.
O si vols formar part del Gremi: